El Setge de Cardona

La situació estratègica de Cardona dins el territori català va permetre que la resistència aliada es pogués perllongar en el temps. De fet, actuà d’escut protector davant l’avenç de les tropes borbòniques cap a Barcelona. Amb Girona ja sota poder borbònic, Cardona resistí el setge de finals del 1711. Finalment, i d’acord amb els pactes de rendició de Barcelona de l’11 de setembre de 1714, el seu governador Manuel Desvalls es veié obligat a capitular una setmana després. 

Història de Catalunya (Dragui) - Segles XVII i XVIII

Us recomanem aquest capítol de la sèrie de dibuixos animats "Història de Catalunya" que tracta dels segles XVII i XVIII. El capítol explica el context històric i social que va envoltar la "Guerra dels Segadors" i la "Guerra de Successió".

Estem parlant de les aventures d'un drac de color rosa -anomenat DRAGUI- que explicava la història del nostre país. Creiem que pot ser un bon recurs per als cicles educatius de primària i secundària.

Els exèrcits austriacistes o "aliats"

Es considera un exèrcit a cadascuna de les dues o tres organitzacions que componen les forces armades d'un estat; al segle XVIII els exèrcits comprenien l'exèrcit de terra i l'armada. En el cas català cal destacar l’existència de milícies civils que van jugar un paper decisiu en la defensa de Catalunya: els Miquelets i la Coronela.

En comparació amb el seu oponent borbònic, l’exèrcit aliat es caracteritzava per una gran diversitat de tropes. Hi havia soldats procedents d’Anglaterra, Holanda i Portugal, a més de les que enviava el germà de l’arxiduc, l’emperador Josep I, i dels regiments del nostre país, com ara les Reials Guàrdies Catalanes. Totes amb els seus comandaments propis i preparacions, disciplines i tradicions molt diverses, quan no amb interessos contraposats. L'exèrcit austriacista que va participar en la defensa de Lleida estava compost per contingents anglesos, portuguesos i holandesos, amb el suport de la Coronela de la ciutat i de 1000 miquelets.

L'exèrcit austriacista i la defensa de Lleida:

El contingent britànic que va participar en la defensa de Lleida estava compost per dues unitats de mariners del “The Queen’s Own Regiment of Marines” procedents de la desfeta de la Batalla d’Almansa, i una de fusellers, Els “The Royal Regiment of Fuzileers” comandants pel General Sir Charles Wills, que seria el responsable de les tropes angleses durant el setge de la ciutat de Lleida i participaria activament en la seva defensa juntament amb el príncep Henrich von Hesse-Darsmastadt.

El contingent portuguès sembla ser que estava format per dos regiments de cavalleria, el principal era el comandat per Don Pablo Gaetano de Alburquerque, fidel aliat del governador Darsmatadt. Portugal també participava amb un regiment més petit a les ordres de Diego Soares Bullon.

Els holandesos comptaven amb dos petits regiments a la guarnició, un de marina i un altre pertanyent al comte de Noyelles. En total vuit batallons aliats, amb una mitjana de 200 soldats per batalló, parlaríem d’ aproximadament 1600 efectius, tot i que és possible que com algunes de les unitats presents a Lleida eren veteranes d’Almansa, el nombre de soldats fos inferior.

Fonts: Òscar Uceda. Lleida 1707, la ciutat massacrada.
            Grup de recerca Didàctica i Patrimoni de la Universitat de Barcelona

Per a més informació descarregueu el llibre God Save Catalunya.