L’exèrcit austriacista destacat a la ciutat de Lleida durant el setge de 1707 va rebre el suport d’aproximadament 1.000 miquelets. Membres d’una milícia especial de caràcter mercenari o, alguns cops, voluntari, reclutada per diputacions o juntes de guerra dels Països Catalans per tal d’efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.
“ La paraula <<Miquelet>> és un simple diminutiu del nom propi Miquel. L’origen potser ve de la diada de Sant Miquel, que tradicionalment marca l’inici del contracte dels segadors. Aquells qui no trobaven feina a la sega buscaven qualsevol alternativa, com allistar-se a l’exèrcit francès o a l’espanyol. Si els francesos tenien alguna guerra amb els protestants del sud, per exemple, els seus oficials pagadors corrien a reclutar miquelets. Rebutjaven amb vehemència l’uniforme i el calçat de l’exèrcit que els contractava i, fins i tot, combatien amb les seves pròpies armes. Els comandaments francesos i espanyols els tenien per animals sense disciplina, mig salvatges, tan imprevisibles com individualistes, cosa que no impedia que apreciessin les seves virtuts guerreres. En qualitat d’infanteria lleugera no tenien igual. Excel·lents en la lluita al bosc i com a franctiradors, sempre arriscats a l’avantguarda dels exèrcits i assolant les terres de l’enemic. <<Les miquelets on fait des merveilles>>, testificava l’oficialitat francesa. Per això no dubtaven a contractar-ne tants com podien: costaven la meitat que una unitat professional i eren el doble d’efectius.”
Fragment de la novel·la VICTUS. Barcelona 1714, d’Albert Sánchez PiñolPer a més informació consulta la web de MIQUELETS DE CATALUNYA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada